RECOPILACIÓ BREVA de las materias qve lo avtor troba de interés en lo referent a jardins i paisatges, entre altres cvriositats.

dissabte, 26 de desembre de 2009

Farfugium japonicum



egons a quins llocs, aquesta planta no floreix fins el gener o el febrer

Però també l'he trobada amb flors al desembre.
foto cedida per xavilongo

Sembla ser que és originària del Japó (pel nom, oi?) Anteriorment se la coneixia per Ligularia tussilaginea. Els jardiners encara l'anomenen així. Viu en zones ombrejades però també pot estar al sol, si té l'aigua assegurada a les arrels.
foto cedida per xavilongo

Hi ha diferents varietats, alguna variegada com la que teniu a la fotografia de sota.

Ja ho veieu! El groc sembla ser el color dels dies curts. Aquestes flors il·luminen les zones fosques del jardí a l'hivern.foto cedida per xavilongo

Actualitzo el post amb les fotografies del parterre situat al davant del frankfurt que hi ha al davant de la facultat d'econòmiques i al costat de la caserna del Bruc ( metro, Diagonal: Zona Universitaria). Cedides per xavilongo. Moltes gràcies!

diumenge, 13 de desembre de 2009

Ginkgo biloba



l Ginkgo és un arbre únic en la seva espècie. Dels més antics que podem gaudir. S'han trobat fòssils de fulles d'aquesta espècie que daten del Juràssic mitjà i el Cretaci (entre 200 i 150 mil anys enrere) Per això es parla
d'un fòssil vivent.
Actualment no es reprodueix de forma natural. En alguns racons de la Xina i el Japó es poden trobar petits boscos aparentment naturals. S'han conservat fins els nostres dies gràcies als monestirs xinesos, que el veneren com a arbre sagrat. En alguns temples hi ha arbres mil·lenaris.
Al segle XVIII varen ser introduïts a Europa pels francesos. Ara es poden trobar arreu del mon.
A les portes de l'hivern el Ginkgo ens ofereix un groc lluminós, sobre tot si li toca el sol.
Es tracta d'una espècie dioica (les flors masculines i femenines es troben en arbres diferents)
Si teniu intenció de plantar un Ginkgo mireu que sigui de flors masculines, els fruits (en el peu femení) fan mala olor.
A Barcelona trobareu arbres dels dos sexes al carrer Garriga i Roca (Guinardó). També hi ha Ginkgos a la via Augusta, al parc Cervantes i al parc de la Ciutadella. També n'hi ha un de ben gran al sot de la Masia, al darrera del Palau Nacional de Montjuïc.
A Girona n'hi ha al carrer de la Creu.
Carrer Garriga i Roca (Guinardó)
A nivell medicinal te aplicacions com a: neuroprotector, vasodilatador perifèric i cerebral, protector capilar, antiagregant plaquetari, diürètic i antiespasmòdic.

No m'estranya que els monjos dels monestirs xinesos el venerin com a arbre sagrat!!


Duschgel m'ha enviat aquestes dues magnífiques fotografies d'un Ginkgo que es troba a la plaça de Can Dachs de La Garriga

Gràcies Duschgel!!

dimarts, 1 de desembre de 2009

Senecio angulatus



quest arbust, mig enfiladís, ens il·lumina els dies curts i grisos de tardor

Amb les seves flors d'un groc resplendent, sembla que ens vulguin animar abans no arribi l'hivern.
És originària de Sud Africa (també se'n diu Heura de El Cabo) i es pot trobar naturalitzada a molts llocs de clima mediterrani. És resistent a la sequera. Es pot reproduir molt fàcilment d'esqueix
Si el seneci està a ple sol la profusió de flors és enorme, tot el que cobreix la planta es torna de color groc lluminós. Va bé doncs per tapar murs i tanques poc agraciades

Trobareu més in formació a:

http://herbarivirtual.uib.es/cas-uib/especie/4091.html
http://www.arbolesornamentales.es/otrasplantas.htm

dissabte, 28 de novembre de 2009

Melia azedarach



'acosta Nadal
. I les mèlies es vesteixen de festa

Amb les seves boletes grogues, lluentes com bombetes il·luminades per l'astre rei
Aneu amb compte amb la canalla menuda, els fruits de la Melia són tòxics
L'origen d'aquest arbre és asiàtic (Xina, Pèrsia). L'escorça i les fulles, sembla ser que , s'utilitzen en medicina i com a insecticida.
En trobareu a força llocs de Barcelona. (N'hi ha de molt grans a la plaça de la Sagrada Família) I no hi ha dubte que el reconeixereu de seguida.
A la primavera fa flors d'un to lila i aromàtiques.

dimecres, 4 de novembre de 2009

BULLYING ARBORI?



ixí han deixat aquesta Robinia pseudoacacia...

...després de la remodelació del carrer Santa Rosalia.
Ja ho veieu, escocell estandar!
( a saber que li han fet a les arrels!)
Francament...no crec que duri massa

A la rambla del Carmel abans:
Ara...
Una de les tipuanes ja se la van carregar per poder posar el "punt verd"!!!
Això... És un nyap urbanita? o directament bullying arbori?
No serà que els arbres que hi havia no encaixaven en el disseny i fan tot el possible per que acabin morint per poder-los treure??

Jo crec que és bulliyng, i si no...
Perquè als nous arbres els hi han fet un escocell més gran?
Visc(a) Barcelona

dissabte, 17 d’octubre de 2009

STAPELIA GIGANTEA





a deu dies, la meva Stapelia gigantea estava tal que així...

fa dos dies la vaig trobar així
Tots els anys em floreix per aquestes dates. Te la gentilesa de fer-ho per la banda contrària al carrer, cosa que fa que la pugui veure i fotografiar. (La planta és la que veieu a l'esquerra de la flor)
Es tracta d'una planta crassa original de sud-est d'Àfrica. La flor, amb el seu aspecte vermellós, com de carn, i la olor que desprèn (t'has d'acostar per notar-la. Per sort!) intentarà que s'hi acostin les mosques per tal que la polinitzin.

També és curiós com està coberta de pels.Se la va batejar amb el nom de gigantea per què és la que te les flors més grans del seu genere.
Aqui trobareu fotos d'altres Stapelies i crasses semblants
.

dimecres, 23 de setembre de 2009

ZOYSIA JAPONICA




i que sembla una gespa "normal"?

Doncs és diferent de les que esteu acostumats a trepitjar.

Es tracta d'una planta C4.
Resumint molt,
les plantes C4 aprofiten millor el CO2 de l'atmòsfera per tal de fer la fotosíntesi. Poden continuar creixent tot i tenir els estomes tancats quan fa molta calor ja que acumulen CO2.


Resisteixen millor que la majoria de plantes (les C3) la falta d'aigua. Les C3, per continuar "treballant" quant fa molta calor, necessiten aigua per no deshidratar-se. (gespes tipus anglès: Raygrass, Poa, Festuca...)
Les zoysia i altres herbes C4, tenen altres característiques que poden resultar molestes als que estan acostumats a la gespa tradicional:
La seva implantació es més lenta (i cara).
No totes les varietats es poden sembrar.
Al hivern, per sota de 1 a 5 graus agafa color de palla, dorm, hiverna. A la primavera tornarà a reverdejar.
Aquesta que veieu s'ha instal·lat amb tepes (pans de gespa ja crescuts, com una catifa)

Aquest camp d'herba el vaig plantar al passat juny. Ara ja hi podeu entrar.
L'horari d'obertura és de 8h. a 19h. els dies lectius a la Universitat Pompeu Fabra.

Naturalment, esteu convidats a trepitjar-lo.

El dedico a la gent de BlogVille, especialment als que necessiten un espai com aquest.
I si voleu entrenar... endavant!
Clicant l'última fotografia trobareu l'adreça

diumenge, 13 de setembre de 2009

FIBRES VEGETALS




inalment vaig poder visitar l'exposició " Fibres Vegetals" a l'Institut Botànic de Barcelona.
Feia temps que la tenia pendent i no em penedeixo gens d'haver-hi anat.
Intentaré, amb aquest post, posar-vos el cuquet de fer-hi una visita.
L'exposició ens vol recordar la importància que han tingut les fibres extretes de les plantes, en el progrés de les civilitzacions, fins no fa gaires anys. (de fet fins l'aparició del petroli i els seus derivats!)

Ens mostra des dels diferents teixits en brut...I els pots tocar!
Quin gustet el cotó!
...fins els diferents tipus de producte obtingut amb les fibres segons la seva utilitat i les plantes que s'han utilitzat:

La corda, una LINEA. Lliga, uneix, transporta

Cada tipus de corda està feta amb el vegetal més adequat per a una feina concreta i té el seu nom específic.
Sense cordes no es travessen oceans
El teixit, un PLA. Folra, cobreix i entapissa

Qui no ha jugat alguna vegada al joc de les cadires? Estaven fetes de fusta i boga!

El comissari de l'exposició (un bon amic), em va explicar que "la nansa" és un parany de pesca teixit amb vegetals. Tenien una vida limitada doncs al estar submergides durant mesos en el mar es deterioraven.
No es tornaven a usar i es llençaven al mar.
Dins de les nanses que llençaven al mar, quedaven a les restes d'esquer, ous que havien posat els peixos que hi queien... de manera que servien per regenerar les espècies que es capturen amb aquest parany.
Actualment les nanses es fan de plàstic i malles metàl·liques, que es recuperen, perdent-se tota la riquesa de vida que s'hi havia fet en els mesos que han estat submergides.

Un cabàs, un VOLUM. El cistell protegeix, guarda i encapsa

Heu vist mai un niu d'ocells? Jo me'n trobo sovint, per la meva feina.
Són un teixit de brins d'herba i branquillons de diferents plantes, molt resistent i prou ample per protegir
!
Nosaltres també hem utilitzat els vegetals per protegir i guardar
Encara aneu a mercat amb cabàs?
O sou acumuladors de bosses de plàstic que cada cop malmeten més l'entorn natural?
També hi ha lloc per a l'art en l'us de fibres vegetals
Seria bo que no ho oblidéssim que tot el que es feia amb fibres vegetals donava feina a un munt de gent. Des dels cultivadors o recol·lectors de vegetals fins els diferents productes explicats a l'exposició passant per tota la indústria transformadora i de transport.
(Molt ben explicat, per cert, en els panells amb fotografies i textos de l'exposició)

Tot un mon que ha estat desbaratat pel petroli.

Una exposició, doncs, més que recomanable. El que us pressento aquí són els detalls més vistosos però la mostra de plantes, les explicacions, les històries...hi haureu d'anar per apreciar-la en la seva totalitat.

Es podrà visitar al Institut Botànic (dins del Jardí Botànic de Barcelona) fins el 30 de novembre d'enguany.

A més, si aneu amb temps, podreu aprofitar per donar una volta pel Jardí Botànic. Trobareu plantes que us semblaran estranyes o curioses, però que són de clima mediterrani. Però d'això ja en parlarem en un altre post.

Que tingueu una profitosa passejada

No sóc l'únic que ha parlat d'aquesta exposició a BlogVille:
Velas y bengalas