uan anava al institut, pujava, des de la parada de metro, per un carrer amb falses acàcies. En aquesta època em feia un fart de menjar flors. Es tracta d'una lleguminosa d'origen americà. Jean Robin (1550-1629), un jardiner dels reis francesos Enric lV i de Lluís Xlll va portar llavors des de l'estat de Virginia al 1601.
El seu fill va plantar la primera falsa acàcia de Europa al Jardin des Plantes de París.
És molt utilitzada pel seu ràpit creixement. També és útil per fixar talussos. La fusta és molt duradora i resistent a la putrefacció.
N'hi ha al carrer de Pedrell i per molts racons del Guinardó. Passo de tant en tant per la carretera de Vallvidrera i he vist exemplars preciossos. Si us hi fitxeu, ara que estàn en flor, les veureu per arreu.
Bibliografia: "Els arbres d'Horta" per Gemma Ferrer i Fredi Planas / Fotos: framiquel
lanta vivaç que creix pels marges i zones rocoses.
Carretera de Vallvidrera Al nostre pais se l'anomena herba de Santa María, bàlsam de jardí o centrant. En castellà Milamores, valeriana roja o hierba de Sant Jorge.
També se la pot trobar arrelada a vells murs.
Carrer Besos
Al "Plantas medicinales El Dioscórides renovado" de Pío Font Quer, es diu que aquesta espècie és molt semblat a la valeriana: " ...se han hallado ácidos orgànicos parecidos a los de la valeriana y en cantidad superior al 5%, la existencia de los cuales ya se reconoce por su olor (ácido valeriánico).pàg. 761de "Plantas medicinales", per Pío Font Quer. Ed. Península
Es pot utilitzar com a planta antiespasmòdica. Es pren en tisana feta d'arrels fresques matxacades i deixades en aigua tota una nit, com amb la valeriana.
Hi ha molts tons de rosa, també poden ser blanques (jo no n'he trobat) Ja ho sabeu, si la primavera us provoca un exés de nerviosisme, teniu espasmes descontrolats i no teniu valeriana, podeu recolectar l'herba de Santa María pels marges. A la carretera de Vallvidrera n'hi ha. Les fotos són del carrer Mare de Deu dels Angels.
ueden pocs llocs per recordar un passat no tan llunyà de la nostra història. "El nadador" ens va presentar, amb la seva crònica de "paseante" nat, la colònia Castells. Ell ha explicat aquest paisatge com jo no sabria fer-ho i he anat a retratar-ho el millor que he sabut. Agraeixo a El nadador el permetre'm utilitzar part del text del seu post "Miradores" per acompanyar les imatges de la Colònia Castells.
Si ho voleu podeu escoltar a Nigel Kennedy amb KROKE mentre mireu les imatges. Cliqueu al "play"
"... Mi otro lugar secreto está a escasos cinco minutos de la Diagonal, bajando por la calle Entença. Cerca de la Colonia Castells hay una casa okupa que, en ocasiones, propone sesiones de cine gratuitas a la fresca en su patio cuidado. Ignoro si asisten las ancianas que siguen viviendo en esas casas que levantaron sus antecesores a principios del siglo XX para alojar a los trabajadores de una fábrica de barnices y charoles.
Ahora en los pasajes de Piera, de Barnola,
en la calle Castells ves despedirse con un beso en las mejillas de la madre regordeta al hijo apresurado que ya no vive allí y que apenas la mira aislada en el retrovisor,
mientras su coche asciende hacia la ciudad moderna a un paso de la Diagonal. Alejándose de esas casas menudas, de esas fachadas pintadas de color pastel o desconchadas.
De los portales tapiados.
De las puertas azul claro. De los gatos vagabundos y confiados que siguen poblando esa colonia industrial en la que él fue niño una vez.
Donde las plantas siguen creciendo enérgicas en esos pequeños patios anteriores de las casas, protegidos por medio metro de ladrillo.
Donde las abuelas mantienen sus sillas plegadas frente a las puertas, para reiniciar la tertulia a media tarde en las aceras sin taxis nerviosos, ni ambulancias ruidosas, ni ejecutivos estresados.
Está a escasos cinco minutos de la Diagonal, y ese lugar acabado transmite tanta calma que debería formar parte de los recorridos turísticos para salvarlo.
Pero el ayuntamiento ya ha encargado a Incasol que derribe esas casitas decadentes por tantas décadas sin inversiones públicas, y construya 444 pisos impersonales allí, una plaza arbolada y una residencia para la tercera edad -para acallar su mala conciencia.
Quizá la crisis económica lo retrase, y esa madre regordeta y pausada pueda seguir despidiéndose de su hijo en la Colonia Castells (mientras él acelera y la observa cada vez más diminuta en el retrovisor), todos los domingos del mundo al anochecer, gracias a esa prórroga imprevista /... ... Después de cenar saco la basura a la calle, y alguna noche mis piernas se resisten a regresar a casa. Entonces pongo un pitillo entre mis labios y, mientras lo prendo, dejo que me arrastren hacia donde quieran. Uno de sus lugares preferidos es el mirador sobre la ciudad, cercano al Centre Cívic El Guinardó, tras media hora de marcha. Apoyado en la barandilla intuyo el Mediterráneo que duerme en el horizonte y espío mil ventanas iluminadas y escucho grillos en los jardines bajo mis pies. Y asisto a los cambios en el skyline, mientras me acuerdo de esos paisajes ocultos -ancestrales- que se acaban, que se mueren invisibles antes incluso de que la mayoría de nosotros los hayamos descubierto.
quest dissabte he estat a Celrà (Girona) per veure què feien al...
ENFANGA'T
Es tracta d'una fira de ceràmica contemporànea, que es fa cada any, per aquestes dates, a Celrà, al costat d'una antiga fàbrica d'extracció de tanins per encurtir pells.
Hi venen ceramistes d'arreu del mon. Si voleu veure unes mostres del tipus de ceràmica que s'hi podia trobar cliqueu AQUI Havia plogut però encara va sortir el sol, i es va aguantar tot el dia. Sort!! La fira estaba ambientada per uns rumberos... ...però també hi havia altres activitats La construcció i posada en marxa, d'un seguit de forns efímers que en acabar la cocció de les peces de ceràmica es tirarien uns quants "pets" Grans i petits s'ho passaven "teta" tapant forats dels forns i empastifant-se amb el fang Es a dir, enfangan't-se En Wali supervisa que tot estigui bé
Qui vol, escriu amb esmalt a les bafarades que es courant dins dels forns.
Comença la cocció!
Mentre s'escalfen els que faran pets vaig a donar un vol per les parades i...
...a veure el concurs de tornejar plats.
La Roser mesura els plats, guanya qui el fa més ample... Sempre que arribi sencer a la taula!
Els forns van fent, però encara no estàn a punt.
Aprofito per anar a que em facin un massatge facial, previa mascareta de fang... Una delícia!!
Finalment sembla que al carrer dels pets ha arribat l'hora dels idem.
Els forns ja han arribat a la temperatura adequada
Ja quasi fosc se senten els primers espetecs
De ben segur que l'any vinent hi torno, però sense màquina de fotos, per poder-me...
... ENFANGAR!
Si t'has trobat en alguna de les imatges i no vols sortir, diguem-ho i trauré la fotografia del blog.
"Buscad la belleza, es la única protesta que realmente merece la pena en este asqueroso mundo" Ramón Trecet dixit
Si no s'indica el contrari, les fotografies publicades a "Llibre Primer" són fetes per l'autor d'aquest blog. En cas que us interessi alguna m'heu de fer saber per a què les utilitzareu. En cap cas les podeu modificar ni utilitzar comercialment.
Un pet és l'alegria del pobret
-
2h triant pel·lícula i 2 minuts per dormir-me mirant-la. Això sol ser així
excepte quan la pel·lícula és roïna, que no sé per què el meu cervell
decidei...
Neguit permanent de Tsitsi Dangarembga
-
"El comportament kamikaze de la Nyasha va esperonar el meu oncle i la meva
tia a l'acció. Mentre ella parlava amb mi a l'habitació, el Babamukuru va
t...
El present és un regal
-
En l'anunci de l'exposició d'una serie de quadres en què el motiu principal
són escales, i que es va fer a Maó el mes de maig de 2023, l'artista (Paco
Marc...
Tuteo
-
"... tengo aversión por el tuteo, originalmente debe ser expresión de una
proximidad íntima, pero si las personas que se tutean no se sienten
pr...
FINAL DE TEMPORADA
-
Les últimes trobades ja han estat diferents. Es comenta que a peu dret ens
agrada més perquè és més fàcil de relacionar-te, de començar o acabar
xerrade...
De regreso
-
No recuerdo las fechas. Siempre he envidiado a esas personas que te dicen:
en mayo del 2001... eso fue el 20 de agosto de 1998... fuimos a tal lugar
en a...
Tot recordant Joana Raspall
-
Si haguessis nascut
en una altra terra,
podries ser blanc,
podries ser negre…
Un altre país
fóra casa teva,
i diries “sí”
en una altra llengua.
...
QUÉ ÉS?
-
Què és el que tens que m'agrada tant?
És la teva mirada descarada, que em despulla lentament i em furta la
voluntat?
O quan fas burleta i gaudeixes de veu...
Creix l'herba a la universitat
-
Creix l'herba a la universitat de la "nova normalitat", que ha resultat ser
com la vella en molts aspectes, però amb mascaretes higièniques i
retallad...
Reconstrucción del Titanic
-
Este verano tenía escrito en mi blog de notas, visitar dos exposiciones
pero me vi atrapada disfrutando con el buen tiempo, sin darme cuenta los
días se m...
Decisions
-
Més d'un any m'ha costat tornar al meu piset virtual. Sense gairebé
adonar-me'n, perque des que vaig publicar l'últim post vaig dir-me a mi
mateix que no t...
històries de la tele (la nostra)
-
Dissabte:
Miro i escolto l'entrevista a Corbacho. Al final em decep que no li hagin
preguntat per què, a les municipals, prefereix presentar-se a la llist...
Canvi de blog
-
Benvolguts/des, si hi esteu interessats des d’avui mateix em podeu seguir a
www.bernatdeltell.cat Aquest blog deixarà de ser operatiu en breu. Moltes
grà...
LA VIE EN ROSE
-
Ahir, en l'hora violeta, tornava cap a casa amb la bossa de la compra i
vaig ser espectadora d'una escena ben curiosa. Un home, d'uns indefinits
trent...
Amor de mis amoresssss....
-
Ahir vaig somniar que cantava... que cantava aquesta cançó de la Natalie
Fourcade amb molts amics i amigues que apareixien en el meu somni... Va ser
un som...
nits d'estiu
-
Nits d'estiu que no s'acabarien mai si no fos que...
l'endemà cal seguir treballant.
Nits que seguirien enceses, fent-nos creure eternament joves, vives i
...
-
Quan entre dos amics sorgeix una atracció sexual, sovint apareix el
conflicte d'haver de triar entre una cosa o l'altra: amics o amants, cosa
que al r...
Socotra
-
Hola,
en mi ausencia he aprovechado para dar alguna vuelta y ayudar a hacer una
película que se se llama "Socotra la isla de los genios".
Gracias.
…
Acta notarial
-
El veí de davant i la veïna del darrera m'aturen quan surto de casa. Volen
explicar-me que hi ha ocupes a la casa de més avall. Ja ho sabia, sembla
s...
Llepa a fons, que sempre quedarà alguna cosa...
-
Sabia que una de les activitats habituals del veïnat era fotre la llengua
en els forats més insospitats... Però d'aquí a que l'Ajuntament de
Barcelona *ens...
-
Calia una sola paraula. Un detonant inesperat que m'ha deixat sense alè i
ha desfermat la tempesta tan llargament somorta i esperada. Una tempesta
amb p...